dilluns, 5 de març de 2012

València LD, bones sensacions tot i no acabar.

Divendres va començar l'aventura del València LD, pels que no ho sabeu un mig ironman, 1900 metres nedant, 90 quilòmetres en bici i 21 corrents. Un cap de setmana diferent, en un entorn de competició, concentrat?, NO.
A l'arribar vaig fer el ritual de recollir el dorsal, allà em vaig trobar amb en Xavi Llobet i en Francesc Solà, la fem petar una estoneta i cap a sopar, a un bar de tapes a 1€ molt xulo que hi ha a Benimaclet, El Cole Bar, es troba al carrer Poeta Altet 22, us el recomano.
Dissabte al matí, volta de reconeixement del recorregut per l'Albufera, amb en Xavier i en Fernanado, 30 quilòmetres en bici acompanyats d'un vent suau, en comparació del de diumenge. Després tornada capa acasa, dutxa i cal a la mascletà de la plaça de l'Ajuntament, sense donar-me compte estava al bell mig de la plaça cridant "Rita bollera, suelta a la fallera" i gaudint d'un espectacle de pòlvora, soroll i gent botant. En acabar a gaudir d'una paella, millor dit de dues, la de carn un pel salada, però, bona i la de marisc, excessives pels que érem i pels que no van venir, ja ho pagareu. Una taula distesa amb el Xavi, l'Olga i família, en Jaume, Super Montesinos, en Ricard i l'Esther i els que un dia se n'anaren Oriol i Jaume, i la Sònia, futura triatleta dels de l'Ametlla. Per la tarda, deixada de bicis i trobada amb dos grans persones, els paratriatletes Javi Mérida i Toni Franco. Després d'un altre sopar de tapes, ja veieu quina concentració, a fer nonetes i a esperar.
Es lleva el dia, i, al sortir al carrer, un vent càlid em desperta, arribo al costat de boxes i deixo el cotxe, tot molt bé, el material, i, cap a les 8 anem cap a la sortida, em decideixo a prendre contacte amb l'aigua, estava freda, però, no era per tant, escalfo i cap a la sortida, em trobo amb en Raúl i arribant tard, però, no tant com la Saleta, arriba el Súper Star Montesinos. Tots a l'aigua, ens posem a primera fila, els hi dic a tots dos, seguiu els meus peus, ja, ja, ja. Clàxon i a nedar, sorprès em trobo darrera un caiac i sense ningú darrera meu, als costats dues parelles de nedadors, érem 5 en línia, tot s'ha de dir, no estava acostumat a nedar tan endavant, però, posat i tenint via lliure, sense cops ni res, cap a pillar casquets grocs (35-39), dit i fet, i, abans d'arribar al gir de 180 ja en teníem uns quants, i, el millor, de baixada quan arribàvem a la tercera boia vermella, un grup de casquets blaus (30-34, els paratris també eren blaus però ja havien arribat), estic que em surto, controlo que vaig el cinquè de la categoria, i, si hagués estat una travessia, el ritme l'hauria incrementat els darrers 400 metres, però, calia conservar amb la torrada que em tocaria viure. En resum, una bona natació, top 5 dels 40-44, i, anant de sobrat controlant el tram d'aigua, visca jo!.
Una transició al més pur estil Lluís, amb tota la calma i a passejar amb la bici, sortint de boxes, em passa l'home bala, en Javi, que havia fet una molt bona natació, disposat a trencar la barrera del so amb la seva cabra. Arribo al pont de la Fórmula 1 i un ventet de cara em dóna mal rotllo, i, tant, quin patiment amb el vent, rodant fort, rondat fluix, era igual, resignació i a veure si no em cansava abans, segueixo la ruta, entre ràfegues de vent espectaculars, i, arribo al primer avituallament a Silla, lluint les meves grans habilitats ciclistes i fins els collons del vent, em paro a esmorzar i a fer-la petar amb els voluntaris, pactem que de pujada em preparin un entrepà de pernil i una mitjana, cosa que al final no van fer, i, faig via cap a Sueca, arribo a Sollana, punt del circuit que coneixia del dia abans, i, vent, i més vent, llavors el repertori de cançons relacionades amb el vent em van venir al cap, a banda d'altres improperis i un moment que anava rodant sol que em motivava al més pur estil Thomas Voekler, passo a la Montse del Reus Ploms i algunes altres noies que anaven castigades pel vent, això es bo, també vaig passar algun altre cadàver a la bici, el promig em semblava bo i tot, amb el que les coses eren positives, arribo a Sueca i un altre gran avituallament, i, llavors comença l'espectacle de l'Al"BUFERA", trams on s'anava a 15 inclinats gairebé 45 graus, jo m'alegrava de portat una bici convencional, sense perfils a les rodes ni lenticulars, en vaig passar a uns quants, ara quan bufava a favor es volava. Cap el quilòmetre 60 paradeta per fer un pipi i passa en Fernando, tot el camí fins a Silla el portava uns 25-30 metres davant. Passat l'espectacle de vent, tornem cap amunt, collons que estava lluny el tercer avituallament, Silla, no hi havia bocata, però, aturada per fer conyes amb els voluntaris, carregar bidons i menjar unes barretes entre bromes. Queda una mica de ruta i cap a València, en total uns 94 quilòmetres a una mitja de 27 i poc, imagineu-vos si no m'hagués aturat a xerrar.
Llavors comença el final, una T2 vertiginosa, ja, ja, ja, i surto a córrer, intento parar al vàter de la sortida de boxes i de poc em desfaig en vòmits, agafo embranzida i als 50 metres, rampes als quàdriceps, per menjar i beure no podia ser, evidentment, la manca d'entrenament de cursa a peu em passava factura, arribo al Veles i Vents i faig una sessió d'estiraments, sembla que una volta a la Malva-rosa es pot fer, un miratge, rampa al quàdriceps dret i com patir per patir no és cosa, em torno caminant cap a l'arribada, aprofito per anar parlant amb companys i amics com l'Elena. que havia de públic i cap a casa.
Ara, hi tornaré, això si, esperant poder portar-ho tot ben entrenat i evitant les grips prèvies.
Felicitar al Fernando, al Jaume i al nostre sots-campió Xavier Montesinos!!
Agraïr al Xavi, l'Olga, el Ricard i l'Esther el venir a veure'ns, córrer amb supporters motiva més!!
Com anècdota, no sabeu quina pujada de motivació em va donar una nena petita amb el seu pare animant, vaig prendre la corba a tope i vaig enfilar la recta esprintant, al més pur estil cliclista, realment molt emocionant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada