diumenge, 4 de desembre de 2011

Treient-me el zero

Ahir va ser un bon dia, vaig acomiadar els 40 amb un bon entrenament de bici amb els meus companys del Club VO2. Tot i estar capficat en rodar ràpid en pla, amb la vista posada a València, anar pujant i baixant sempre és bo, i, més quan una pedra com jo intenta anar rampes amunt, mantenir el ritme i no ofegar-se, ni anar a batzegades, i, amb el somni de pujar algun port seriós aquesta temporada sense morir a l'intent.
Una bona jornada, ben acompanyats per la Myriam i la seva càmera, que immortalitza a aquesta colla tan heterogènia en procedència i tan homogènia en l'esport. Quan tingui la bici, no tindrem fotos, però, si una més al pilot, i, a seguir rient!.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada