dilluns, 3 d’octubre de 2011

La recuperació de les sensacions.

Recuperar les sensacions, aquest era l'objectiu del diumenge, tornar a confondre'm amb el mar i gaudir-hi nedant. El lloc, la Radikal Marbrava, no és el millor recuperar sensacions en una competició si no vols competir, però, si si el que volies era nedar, només calia abstraure's i nedar, entre peixos, mirant al mar.
Llevar-me a quarts de sis del matí per anar a nedar em feia una mica de mandra, el lleuger vol de fantasmes i el neguit, però, ja que m'havia llevat, hi havia d'anar, un nou repte per explicar. Repasso la bossa i l'avituallament, agafo el cotxe, i, entre la boira em planto a Llafranc, on em trobo a en Quim i a l'Eduard, marxem cap a Calella de Palafrugell a recollir el casquet i el xip, trobar-me amb coneguts i sense gaire ganes d'explicar coses, tornar a retrobar-me amb el mar. Amb l'únic pensament al cap de nedar i gaudir fent-ho començo el ritual, tot anava per dins. Ben equipat i sense pressió, m'apropo a l'aigua, a ajustar-me el neoprè, desenes de peixos em reben, comença a pintar bé la cosa. De nou a terra i amb tot a lloc, marxo cap a la sortida, 7000 metres per endavant, tot el protocol, i, a nedar. 
Després d'uns 200 metres entre una munió de cames i braços, trobo el meu espai, començo el meu repte, tornar a sentir-me bé, a posicionar la braçada en sintonia amb el mar, a acoblar el cos per tal de no trencar l'harmonia, sense perseguir companyies ni defugir-les, tothom és benvingut si vol nedar al meu costat. Cada vegada més a prop les Illes Formigues, que una vegada posats, no venia de 1500 metres més, fins que el decurs de la competició em fa girar, allunyar-me d'elles i fer cap a Llafranc, primer agafant l'espigó com a difícil referència, per la dificultat de veure arran de mar, i, després, prenent el campanar de l'església, que em duria tot just davant de l'arc d'arribada. 
En aquests 7000 metres m'he anat retrobant amb les bones sensacions de nedar en un entorn obert, lliure, de sentir-me part de l'aigua. Les braçades anaven amb fluïdesa, una darrera l'altra, només volia nedar, potser una mica de gust de sal a la boca em feia venir el pensament de beure, però, haver de distreure'm per cercar un avituallament amb l'estat de gràcia amb el que em sentia no entrava en els meus plans, a l'arribada ja beuré i menjaré, tampoc tenia res a guanyar ni a perdre, que competeixin els altres, només tenia el bon moment de mar i delectar-me en cada braçada amb un dia radiant. 
Arribat a la platja, la sorpresa, el bon temps aconseguit, no era important, però, si un temps que premia la constància del ritme i de les bones sensacions, el meu ritme al cap i a la fi, una hora i quaranta-quatre minuts, que en podien haver estat més o menys, però, que em motiven força.
Poso una foto de l'Imma per il·lustrar l'article, doncs, el veritable protagonista era el mar.

1 comentari:

  1. Felicitats,AMIC, mm'en alegro molt,d'aquestes "noves" sensacions
    Una abraçada

    ResponElimina