dimecres, 21 de setembre de 2011

Com nen amb sabates noves

Sembla que el temps no passa en va, des del dia que vaig decidir comprar-me una bici de carretera per fer triatlons, fins ahir han passat força mesos, vendre-la fa gairebé un any, i, tot i el gran obsequi dels meus companys de sortides, l'agraïment a en Sergi i en Lluís per poder disposar d'una gran relíquia d'alumini, i, el que semblava inevitable, ja ha passat. He fet el pas de comprar-me, de nou, una bici de carretera, més bona, una de carboni, senzilla i de segona mà, però, pel que em puc permetre, massa i tot.
Ara cal dedicar-li els esforços per acostumar-me a ella, seguir aprenent i compartint hores i ruta amb els meus companys de sortides, els meus companys d'equip, i, tot aquell que vulgui venir a esmorzar després de rodar una miqueta. No sé si la millora es farà evident, alguna cosa hauré de fer jo, però, per ganes que no quedi.
Ahir vaig fer una volta de reconeixement, per acostumar-me a la nova muntura, i, reconec, que ens haurem d'estar més estona que trenta minuts per fer-nos l'un amb l'altre, que em falten cames per anar a grans velocitats, i, de ben segur que també me'n faltaran quan arribi a les pujades, aquest cap de setmana ho comprovarem.
Ens veiem a la carretera!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada