dijous, 26 de juliol de 2012

XI Baixada del Renaixement, el pas previ a l'Ultramarató DS de l'Ebre

Aquesta temporada les travessies amb condicions adverses em persegueixen. Si al maig va ser la TunaRaceBalfegó, ara ha estat la XI Baixada del Renaixement, que amb 30 centímetres menys de riu el corrent no et duia tant riu avall i les algues estaven més a tocar.
Tornar al riu per revisar com de dur es presenta l'Ultramarató DS de l'Ebre, i, viure-ho arran d'aigua em permet tenir en compte moltes més coses de les que ja tenia avaluades. De moment estem estudiant un segon temps de tall a les 7 hores a Campredó, ens refermem en la seguretat de la prova i que hem de reforçar l'equip de voluntaris. Si a més apareix alguna butxaca caritativa que vulgui fer-nos confiança en aquest projecte. millor.
Doncs bé, una sortida amb molta gent. uns 250 participants, tumultuosa i més pròpia d'un triatló, el que no m'esperava es que estaria gairebé tres quilòmetres fotent-me d'hòsties per agafar un ritme còmode per poder nedar, Ho sento pel que es va endur el cop de colze a la boca, però, per on no es pot passar i t'avisen, no ho intentis, costa poc deixar-te anar dues braçades i passar per l'altre costat. Al final aconsegueixo agafar el ritme, però, al contrari de l'any passat en cap moment vaig anar sol. Havia moments que veia a la gent serpentejar per aprofitar la corrent, en molts moments imperceptible. El fet de que el riu estigués un pam més baix que l'any passat era la manca de corrent i la proximitat amb les algues, que per cert, van haver moments que semblava que t'arrossegaves per una catifa. Seguir nedant riu avall i trobar-te illes de vegetació segues que s'havies de travessar, seguia amb el ritme constant i esperant el moment on arribaria el cansament, què curiosament va arribar quan es veien els primers terrats de Tortosa, el famós quart d'hora de pagès per arribar. Sort que ja ho sabia, ja queda menys per fer l'aleta amb les quatre barres al monument a la vergonya, esperant que un dia es reconegui que no només van morir feixistes. Res dos ponts i s'acaba. Com és habitual, no compta el temps, compten les sensacions, i, van ser bones, millorables, però bones.
Satisfet i cansat, ara era el moment de trobar-me amb la gent, comentar l'experiència i engrescar-los a participar en l'Ultramarató DS de l'Ebre on us hi esperem el dissabte 1 de setembre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada